Вријеме  8 сата 55 минуте

Број тачака  2320

Uploaded 18.03.2019.

Recorded март 2012

-
-
254 m
-6 m
0
8,0
16
31,82 km

Погледана 60 пут(a), скинута са сервера 2 пут(a)

близу  Tarragona, Catalunya (España)

Entre Tarragona i Puigpelat, travessant camps de conreu, boscos, urbanitzacions i pobles un sender que es fa a peu comunica el Tarragonès amb l’Alt Camp, es l’anomenat “Camí de l’Aigua” homologat des de l’any 2004 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) com a PR©-C 159 i que segueix, sempre que això es possible, la mina d’aigua que des de fa més de 200 anys la du des de el poble de Puigpelat fins a la capital del Tarragonès. Aquesta grandiosa obra hidràulica va ser ideada l’any 1782 per l’arquebisbe de Tarragona D. Joaquín de Santiyán y Valdivieso que no la poder veure acabada per esdevenir-li la mort al juliol de 1793, a l’edat de 49 anys; va continuar la magna obra el seu successor, en Fray Francisco Armañá. L’aigua arribà a la Catedral de Tarragona el desembre de l’any 1798, fa ara doncs exactament 220 anys i 3 mesos que la mina de l’Arquebisbe du el apreciat líquid a la ciutat. Per pal·liar la set de la població es varen construir algunes fonts públiques, entre les menys conegudes cal destacar la del portal de Sant Antoni, on neix aquest camí i la de la baixada del carrer de la guitarra poc abans d’arribar al portal del Roser i lloc per on actualment passa el nostre recorregut.
Per a més informació podeu consultar el llibre “PR©-C 159. EL CAMÍ DE L’AIGUA” Editat l’any 2009 per SILVA EDITORIAL amb el suport de l’empresa d’aigües EMATSA.
Aquest recorregut, si es vol seguir sense fer cap drecera, consta d’uns 32 quilòmetres de llargària però com que quasi no hi ha pendent (l’aigua de la mina havia de arribar pel propi desnivell però sense accelerar-se massa), es pot fer en una jornada llarga; com es tracta de un recorregut homologat, durant tot ell ens deixarem guiar per unes marques compostes per de dues ratlles paral·leles de 9 cm de llarg i 2,5 cm d’ample amb els colors blanc i groc, aquestes marques homologades distingeixen aquest tipus de sender com de “Petit Recorregut”.
Iniciem la caminada des de la Font de l’Arquebisbe al portal de Sant Antoni i ens dirigirem travessant la part alta de Tarragona tot sortint pel portal del Roser, creuarem el camp de Mart i enfilarem el camí del cementiri des d’on pujarem a la muntanya de l’Oliva acomiadant-nos de la zona urbana per entrar en una mena de mon rural proper a la ciutat; deixem a la dreta les fonts de l’Oliva i l’antic dipòsit d’aigua i a l’esquerra l’antic edifici de la antena de Radio Tarragona i després de passar per damunt de la mina a tocar d’un pou-registre a la dreta seguim per camí entre parets, la de la dreta pertany al mas de Sanroma (popularment mas Blandinieres), seguim, i un cop a les envistes de les instal·lacions de EMATSA girarem a la dreta i creuant la carretera d’accés a Sant Pere i Sant Pau passarem a tocar l’últim respirall 58 de la mina i un pou registre, el 52; això vol dir que inicialment existien 58 respiralls i 52 pous registre, d’aquests darrers avui dia ni hi ha molts més, de respirall en manca un que va caure i ja no es va tornar a aixecar mai més.
Que son els respiralls?, son ni més ni menys que boques de igualar pressions, doncs l’aigua en alguns llocs ocupava tot el forat de la mina i espitjava l’aire que sortia pels respiralls proferint un so semblant a un xiulet, per aquesta raó també se’ls anomenava xiuladors.
Per a que serveixen els pous registre?, generalment per fer la neteja del interior de la mina ja que les arrels, les pedres i el fang de vegades la podien obstruir.
Bé, seguim per la carretera i just en la primera glorieta girem cap a la dreta i tot anant per la cuneta fem cap a un camí a la dreta amb una cadena, passem i anem a tocar el respirall número 57 que deixem a la dreta i seguim un sender més fresat cap a l’esquerra vers les cases de la urbanització, a la propera glorieta baixem a la dreta i passant pel damunt de la mina passem vora el respirall 55, baixem pel pinar fins tocar el camí de les Coves i en sentit contrari (Esquerra) passem per sota la carretera per un túnel amb la inscripció antiga GR-7-2, un camí ens du de nou a la carretera i a la glorieta recent creada de l’esport, per un camí a l’esquerra fem cap a la urbanització Els Hostalets que creuem i poc després passem el Esplai Tarragoní que dona accés a Els Pallaresos; creuem la població de oest a est per la carretera TV-2236, que separa la zona industrial de la residencial, i al arribar a una glorieta on a la cantonada hi ha una empresa de plàstics, deixem l’asfalt i passant a tocar la paret de la factoria fem cap a un camí de terra entre conreu i pinar, passem pel Coll de les Tapioles i deixem l’encimbellat respirall 47 a la nostre dreta, baixem vers el mas de la Gorra, dins la finca, a l’esquerra i entre xiprers veurem al terra el pou i fita 26, més tard hi ha el respirall 46 que no podem veure per l’herbam. Un cop passat el mas sortim a un camí travesser, el seguim cap a l’esquerra i passem sobre el túnel del AVE fent cap poc després a un camí cimentat (antic camí de Tarragona) i a la proper encreuament el PR©-C 159 gira a la dreta per a tal de passar prop del respirall 43 i pou 23 que son a tocar de les ruïnes del mas d’Estiles i després, girant cap a l’esquerra, l’antic pou-cisterna anomenat El Pou Vell. Sortim a la T-223 que creuem i seguim el primer camí ample a la dreta on veiem un pal de senyalització vertical i vora seu el pou-registre 20, lluny, a l’esquerra, queda el respirall 39. Al entrar a la població seguim cap a l’esquerra el carrer de la Vinya, després el carrer General Companys i més tard per Guillem de Claramunt sortim a la carretera TV-2231 que seguirem uns 500 metres a la dreta per més tard seguir a l’esquerra el camí vers el bosc de Vallera. Deixem el bosc de Vallera a l’esquerra i girem cap a la dreta baixant un xic i entrem en una planúria on farem tot seguit uns trams llargs girant a dreta i esquerra per a tal d’anar vorejant els camps de conreu majoritàriament d’avellaners i vinya; seguirem a la dreta el camí dels Masos de la Secuita, veurem a la dreta el respirall 34 i a terra el pou 17, entre els avellaners s’albira La Argilaga en la propera cruïlla on hi ha un altre pal de senyalització vertical girarem a l’esquerra per anar a creuar Els Bancalets on dalt, la dreta, en mig d’un conreu hi ha el respirall 33.
Seguim pel ample camí i a l’esquerra entre els masos de La Barraca, del mas de Giner i del mas de la Gaspara marxen els respiralls 32, 31, 30, 29, 28, 27, 26, 25, 24, per seguir la corba de nivell, tan lluny com ens permeti la nostre vista els podrem anar seguint ja que la zona es plana com la mà; deixem a la dreta el Camí de Reus, que en el punt on es creua amb el camí de la Torre hi ha el Maset del Pontarró, lloc on es pagava als minaires; seguim vorejant camps, algun de garrofers, i fem cap a la Pallissa de cal Dalmau amb uns antics arcs de pedra al costat del nou edifici.
El camí gira a la dreta cap el camí del Pou, pocs metres després deixem el pou a l’esquerra i girant a l’esquerra seguim el Camí del Pou cap el barranc dels Garidells lloc on es pot creuar, si no baixa gaire aigua, entre els pous 67 i 66 pel damunt de la presa que fa la mina al seu jaç. Si això no fos possible, per la causa que sigui, es pot anar seguint el torrent cap a la dreta entre les canyes i els conreus fins fer cap a un pas a gual cimentat que ens afavorirà el creuar-lo. Passem pel mig de un camp d’ametllers, o be el deixarem a la dreta si em creuat pels pous 67 i 66 i el respirall 22 amb el pou 65; seguirem vers Lo Mas Vell, actualment completament enrunat, el trobarem a la dreta, un cop passat, a l’esquerra, vora una petita masia, podem veure el respirall 21 pou 64 El camí passa vora la granja del mas vell; tocant al camí deixem a l’esquerra el força malmès respirall 20 i pou 63; més lluny, a l’esquerra, entre ametllers veurem el respirall 19 i pou 62.
Una gran industria del fred es avui on fa uns anys hi havia un camp d’aviació per ultralleugers i d’aficionats al aeromodelisme, dins els seus terrenys ha quedat el respirall 18 amb el pou 61. Es aquest l’últim respirall que veurem ja que tots els demés queden a la banda de Vallmoll per aprofitar les corbes de nivell de la depressió; tant sols i amb esforç veurem el respirall 12 sobre el pont del Arquebisbe al fons del barranc de les Comes. Deixem la industria a la nostra esquerra i seguirem vorejant la vinya fins sortir per un camí que s’inicia vora un moli de vent de color groc que treu aigua d’un pou. Es el Camí del Mas Vell que pel Camí de la Costa baixa a Vallmoll. Ens creuarem amb el Camí dels Morts, també homologat com a PR©-C 1 camí asfaltat i molt utilitzat fins fa pocs anys per fer la ruta Reus-Montserrat que organitzava una entitat de Reus.
Seguim el PR©-C 1 cap a la dreta i passem pel mig de la petita urbanització Els Pinars; un parell de quilòmetres més i ens plantem en el petit i bonic poble de Bellavista amb la ermita de la Santa Creu; passem a tocar l’ermita i per el estret i barrancós Camí de Baix de Bellavista anem cap a Les Esquadres, veurem alguns pous-registre repartits pels camps de conreu, alguns a ran del terra; el nº 11 treu el nas per damunt de la paret vora una olivera, el 10 al terra al costat de la Capella de la Mare de Déu de l’Hospitalet. En aquest lloc hi ha un pal vertical de senyalització de cruïlla de camins ja que en aquest punt s’ajunta per la dreta el GR©-172 que fa la ruta des de La Mussara a les muntanyes de Prades fins a Montserrat.
A partir d’aquí i fins a Puigpelat el GR©-172 i el PR©-C 159 “Camí de l’Aigua” van junts, segueixen el Camí de Vallmoll, creuen la carretera TV-2034, segueixen pel camí dels Retorts, passen per sota la TV-2036 i se separen a les envistes del Pi de Puigpelat; el GR©-172 segueix vers L’Albiol i el PR©-C 159 fa la seva entrada a la població pel Portal de Puigpelat.
La qualitat de les fotografies pot variar ja que no son d'aquest any sinó que son un recull dels camins fets entre els anys 1999 i 2016.
Els mapes emprats son els corresponents a les comarques de Tarragona i Alt Camp del I.C.G.C. així com el de l'editorial PIOLET "Camins Camp de Tarragona" escala 1:25.000
El Pi de Puigpelat es un arbre arrelat a l'historia del Poble fins i tot ha esdevingut en una icona per els puigpelatencs.
La capella de la Mare de Déu de l'Hospitalet situada en l'encreuament del PR©-C 159 "Camí de l'Aigua" o "Mina de l'Arquebisbe" i el GR© 172 que des de la Mussara baixa a Reus i fa cap a Montserrat. Sortim de la capella seguint les marques del GR© 172 junt amb les del PR©-C 159 que durant uns metres segueixen el curs del Torrent de la Fonollosa fins que a l'alçada del mas de Bardet es bifurca marxant el Barranc de les Voltes per l'esquerra passant pel mig del polígon industrial "Les Rases" i el Torrent dels Caus per la dreta que es el que supera la línia ferroviaria amb el pont dels cinc ulls.
Passat el Torrent dels Garidells, deixem a la dreta les ruïnes de Lo Mas Vell que any rere any veiem caure les seves parets fins que en un futur proper desapareixerà del tot.
El Torrent s'interposa al nostre camí, l'hem de creuar sigui com sigui, dugui aigua a no en dugui. De fet, quan en du es quantitats minses.
Be per passar el tub del aqüeducte de EMATSA, o bé per fer de tallafocs, hem de creuar-lo, l'any 2008 es va procedir a fer una tala de pins que no va agradar massa.
A tocar del Camí de l'aigua i del respirall 52, podem apropar-nos a una bonica cabana de pedra seca, construida a l'any 1887, i amb cisterna interior que s'abasteix del aigua de la pluja que rellisca per una roca llisa que hi ha al seu costat.
Per poder fer arribar l'aigua a la població s'avia de superar el tàlveg existent entre la muntanya de l'Oliva i les muralles de Tarragona, per això es va bastir un aqüeducte del que avui dia se'n pot veure una part ja que la majoria està aprofitada per fer les parets dels edificis. Just mentre estic escrivint aquestes línies s'està enderrocant un dels edificis que deixa al descobert una altra part d'aquest aqüeducte anomenat l'Encanyada. A la muntanya de l'Oliva es va bastir una fortificació que va defendre la ciutat de la invasió Francesa. En queden algunes restes. També passarem vora les fonts.
El final de la excursió es troba a Puigpelat, a l'Alt Camp, petita pero encisadora població. Trobarem tot tipus de serveis.
Trobarem aquesta edificació amb restes dels arcs del original, molt a prop del Barranc dels Garidells
La construcció de la carretera del Pont d'Armentera-Santes Creus, ja fa força anys, va tallar el camí que duia a Montserrat, els constructors van fer un túnel que passa per sota. Tan a l'entrada com a la sortida del túnel podem veure les inscripcions GR-7-2 que es la antiga denominació del GR® 172. Seguim les marques del GR® 172 que va junt al PR®-C 159 i sortim a l'antiga carretera del Pont d'Armentera que dóna a la nova i just creuar el pont de l'autopista, a la glorieta de l'esport, es separen els camins, el GR® 172 marxa per la dreta i el PR®-C 159 per l'esquerra
Després de passar per la partida dels Vernets amb el polígon industrial "Lo Mas Vell" a la nostra esquerra, fem cap a un camí asfaltat, es el anomenat "Camí dels Morts", i homologat per la FEEC com a PR®-C 1
El recorregut es pot fer de dues maneres, seguin el sentit del aigua, o sigui de nord a sud, o com el fem quasi sempre, en sentit invers. En aquestes ocasions se surt de la font del Arquebisbe Armanyà a tocar de la muralla de Tarragona per la banda de mar on tenim la costum de sempre de fer-nos una foto de inici de l'excursió i per on es diu que sortien els pescadors per fer-se a la mar. Un altre punt de costum de fotografiar-nos es a la sortida per la banda de muntanya, per on sortien el carros carregats de pagesos i pageses que anaven als conreus, el Portal del Roser.
Unes restes del antic aqüeducte romà es troben a tocar de la carretera del Santes Creus, a l'alçada dels dipòsits d'aigua de la ciutat de Tarragona. Es tracta d'un tram soterrat de dit aqüeducte que es va netejar l'any 1999 perquè tothom en podes gaudir.
Just al damunt de les restes del Aqüeducte Romà i entre xiprers es troben aquests dos elements aeris de la Mina de Puigpelat també dita del Arquebisbe.
Seguint per sobre l'aqüeducte i en una punta del terreny per sobre del camí de Viladegats trobem el respirall nº 57 amb una magnifica panoràmica de la ciutat de Tarragona encara que de vegades hi passem quan encara no hi ha llum de dia.
Passem a tocar aquests elements al girar cap el carrer 1 de la urbanització Coves Llorito.
Amagat pels pins només es pot veure en la seva plenitud pel costat nord.
Després del túnel i d'un tram conreat marcat amb els colors del GR 172 (blanc i vermell) i del PR-C 159 (blanc i grog), sortim a l'antiga carretera d'Armentera i girem cap a la dreta per anar a passar per sobre del pont de la autopista AP-7. El Respirall 54 queda a la nostre esquerra i el Pou registre 49 també a l'esquerra i a terra uns metres mes enllà.
La mina volta el Rodolat del Moro i es en aquest lloc i dins d'un pinar que passem a tocar el respirall 52; el camí, en aquest punt, passa just pel damunt de la mina i en alguns llocs ha perdut la cobertura de pedra seca i la seva estructura està al descobert.
Un dels més vistos es el respirall 51 ja que es troba a tocar del camí de Mas Pastor que va estar habitat fins finals del segle XX, avui mena en estat ruïnós i en molta part la tenen els bretols irrespectuosos amb la propietat aliena i també alguns lladregots de motocicletes. L'any 2006 es va dur a terme un aclariment de la zona amb motiu de la preparació d'una excursió pel Palau Robert de Barcelona.
Ja a la urbanització Els Hostalets i a l'esquerra, en mig d'un camp conreat de garrofers podem veure-hi el respirall 50, passem a tocar una font i passem pel costat dret d'un camp d'esports on a l'esquerra i en una corba deixem el pou 33.
Apropant-nos a L'Esplai Tarragoní deixem a l'esquerra el respirall 49 que al ser a prop d'un jardí per a la canalla va canviar de color l'any 200 , i uns metres més enllà, en una hondonada trobem el pou 33 vora unes restes del aqüeducte romà del Gaià que tan un com l'altre darrerament han sigut millorats per la empresa EMATSA.
La mina d'aigua romana del Gaià passava per el que avui es la urbanització Jardins Imperi amb la fortuna de que una part va quedar al descobert en un lloc on no s'ha fet cap edificació. Es el lloc idoni per a que els grups excursionistes facin un àpat, això si, tenint l cura de no deixar cap deixalles en aquest punt tan important històricament. Darrerament hem vist en aquest lloc alguns treballs de neteja per millorar la seva contemplació
Ja fent el tomb a la vaguada dels Pallaresos passarem a tocar una sèrie de pous registre numerats com a 28 i tots ells amb una lletra després del nombre que van des de la "G" fins la "B", ja sortint de la vaguada cap el carrer Avinguda de Catalunya passem just pel damunt del Pou 28A. El respirall 48 es trova vora un jardí d'infància junt amb el pou 28 de forma piramidal que la va perdre arrel d'unes obres al carrer l'any 2003 i a tocar de la paret d'un edifici just abans de sortir al carrer Santes Creus que també es la carretera TV-2236 que travessa el poble separant la zona d' habitatges de la zona industrial.
Creuem el carrer Santes Creus, el seguim cap a l'esquerra (nord-oest) fins el final del poble on hi ha una empresa de plàstics i seguint el seu mur per un camí avui dia cimentat, entrem en un altre deixant un ramal a l'esquerra; primer deixem un pinar a la dreta i conreu a l'esquerra i fem cap a parets de pedra seca ambdós costats, més tard creuem un camp d'ametllers i un conreu d'oliveres on passem a tocar el fotogènic respirall 47. deixem a l'esquerra un nou trencall iniciem una suau baixada vers el mas de la Gorra que ja veiem a l'horitzó.
Seguim el camí vers el Mas de la Gorra, una dada curiosa d'aquest lloc es que tant el respirall que hi ha al seu interior com el pou tenen el mateix nombre, el 26. Per desgràcia els dos estan ocults per xiprers i heures i no es fàcil la seva contemplació. Seguim el nostre camí vers el coll de Tapioles i havent creuat pel damunt el túnel del AVE on veiem l'estació a l'esquerra, ensopeguem amb el respirall 45 i el pou adjacent 25, ambdós arrebossats de nou al ser utilitzats per les obres de la construcció de tan important obra de comunicació. dalt, mirant al nord resalta la silueta del que fos un gran mas, el del Pujolet avui en estat ruïnós en part.
Sortim de la població de la Secuita tot seguint uns 300 metres pel voral esquerra la carretera TV-2231 fins girar a l'esquerra pel primer trencall que trobem, a la nostra esquerra, dins un conreu, queden el respirall 38 i el pou registre 19.
Mentre deixem a l'esquerra la Secuita, a la nostre dreta i davant d'un mas podem apreciar el respirall 37 junt al pou registre 18. En algunes ocasions la panoràmica que des de aquí s'albira es superba.
Seguim vers el bosc de Vallera i girem a la dreta entre parets de pedra seca. Els conreus, les vinyes i els camps d'avellaners ens obliguen a apropar-nos cap els Masos de la Secuita mentre que la mina de l'arquebisbe se'n va en sentit contrari apropant-se a la Argilaga però sense arribar-hi; seguim el camí dels Masos cap a la dreta (est) fins que tornem a ensopegar amb la mina cosa que comprovem al passar a tocar el respirall 34 que es a la dreta i vora un avellaner; al terra i mig tapat per fulles seques i herbam hi ha la tapa del pou registre 17. Al fons una imatge de l'església de la Argilaga.
Deixem enrere la Argilaga i entrem a Els Bancalets, a l'esquerra i enmig d'un conreu a l'esquerra es pot veure de vegades quan les tiges son curtes el pou n 16. Passem a tocar una antic pou i basseta de preparació de sulfat, poc després a la dreta enmig d'un conreu es veu alterós el respirall 33 i a terra, a l'esquerra del camí, el pou nº 16A. A partir d'aquest punt, seguim una llarga recta vers la Pallissa d'en Dalmau i progressivament perdem de vista els respiralls ja que marxen per l'esquerra per no perdre nivell a Les Vinyes de la Barraca.
Els elements aeris de la mina inicien una fugida per l'esquerra dins del tros de La Barraca vers el mas de la Banyeta i el mas de Giner que arrastrarà una decena de respiralls i pous, els perdérem de vista fins que pasada la Pallissa de Cal Dalmau retrobem el respirall 23
Es aquest un punt clau per el GECT, ni hi ha quatre de punts clau on el grup s'agrupa per fer-se una fotografía de record: a la sortida vora la font de l'Arquebisbe Armanyà; al portal del Roser, muralla de Tarragona; al respirall 23 i a la Capella de la Mare de Déu del Hospitalet ja tocant al poble de Puigpelat. Parem uns instants, posem el trípode (tres peus) i...foto!, pleguem i ens disposem a creuar el Torrent del Bogatell.
Deixem a la dreta un conreu d'ametllers joves i el camí de Nulles i a l'esquerra una cisterna i el un mas, girem 90 graus a l'esquerra per passar vora el que fos anys ha un enorme mas de dos pisos d'alçada amb golfa, avui dia totalment enrunat, es el que dona nom a la partida on som, es Lo Mas Vell. Uns metres més i deixarem a l'esquerra entre conreus i a tocar d'un mas el respirall 21 i pou adjacent 64.
Segons el meu criteri es aquest un dels respiralls més vells del recorregut, durant els nostres sortides que passen just per sota d'ell, l'hem vist perdre el barret degut al seu estat precari, avui dia ja està reposat i reparat el cilindre.
A les envistes del polígon industrial de Vallmoll, just en els terrenys entre la partida de Lo Mas Vell i Els Vernets on anys enrere va existir un camp d'aviació d'aficionats als ultralleugers i aeromodelisme creuem una pista que hi mena i fem un gir a la dreta per anar per la vora d'una vinya deixant el respirall a la nostra esquerra.
Aquest es el darrer element aeri de la mina de l'Arquebisbe que podrem contemplar a simple vista ja que la resta marxa cap a la plana entre la Carretera N-240 (Vallmoll) i els Costers de Ferran, lloc on una munió de xalets i conreus de oliveres l'han ocupat no donant cap possibilitat de poder-los seguir cosa per la qual ens hem de limitar a seguir-los de lluny pel anomenat camí dels Morts. La fotografía pertany a l'any 2008 quan el polígon era en plena construcció El respirall avui dia es troba dins la tanca del polígon industrial i en mig d'un camp erm. Seguint el "Camí dels Morts" uns quilòmetres després del encreuament passem pel mig del bonic llogaret de Bellavista, punt on se'ns ajunten excursionistes que volen fer un petit tram del recorregut degut a la seva avanzada edad o tot al contrari, degut a la seva curta edad.
A tocar de la capella de la Mare de Déu de la Llet podem veure a la dreta i a ran de terra el pou nº 10.
Continuem vers Puigpelat pel Camí Baix de Bellavista i dins de la partida de Les Esquadres deixem a la dreta en un canvi de sentit del camí el pou nº 9. Els pous 8 i fins el pou 1 es troben repartits pels camps de conreu de Les Esquadres a banda i banda de la línia del ferrocarril, entre vinyes i avellaners. El darrer, el pou nº 0, el podem veure a tocar del mas de Peres que durant molts anys va romandre deshabitat pero que avui dia hi ha gent que hi viu pel que si es vol visitar caldrà demanar-les-hi el corresponent permís.
Tots ells son elements un xic allunyats del del camí de l'Aigua (Mina de l'Arquebisbe). El respirall 44 i el pou registre 24 menen enmig d'un conreu d'ametlles i garrofers a la dreta de la pista i a tocar del mas del Pujolet. Els altres dos, el 43 i el 23 son una mica més lluny ja quan el camí gira cap a l'esquerra encaminant-se a La Secuita. Son a tocar del mas Estiles (Estil-les) el qual romana en complert estat ruïnós. Un altre respirall que apenas veiem es el nº 39 ja que es situat enmig d'un conreu a l'entrada del poble de La Secuita
A banda i banda del Pont de l'Arquebisbe hi ha bastits els respiralls 11 i 13 (cal recercar una mica); l'11 es trovaba en molt mal estat l'any en que es va fer la fotografia, segons noticies de darrera hora, els elements d'aquesta part de la Mina de l'Arquebisbe han sofert una profunda millora que jo, en particular, encara no he pogut anar a comprobar.
Per creuar la rasa de Montserrat a la partida de Les Comes es va abastir un pont-aqüeducte d'uns 30 metres entre els respiralls 11 i 13, es el Pont de l'Arquebisbe que te la curiositat de que a sobre seu es va bastir el respirall 12.
Molt a prop de la Capella de la Mare de Déu de l'Hospitalet o de la Llet es va bastir una curiosa estructura, ja que no ni hi ha cap més de semblant durant els 32 quilòmetres de la mina; es tracte del pou-registre nº 11; aquest pou te la obertura lateral enlloc de horizontal i s'alça del terra uns 2 metres. Es a l'esquerra del camí, a pocs metres de la capella i entre la paret que fa de rec i una olivera.
Al igual que fa anys per sota d'aquest pont passaven els carros dels pagesos d'anada i de tornada del tros duent els productes que els hi donava la terra que conreaven dia rere dia (el testimoni en son els pilons a banda i banda del pont perquè les rodes metàl·liques dels carros no si estavellessin), ara hi passem nosaltres seguint els senderes homologats i el "Camí de l'Aigua" vers Puigpelat. També de quant en quant hi passen els vehicles motoritzats dels actuals agricultors.
Durant dècades fou el Camí dels Retorts l'accés habitual al poble de Puigpelat, va ser una nova pista pel torrent dels Caus, que habitualment mena sec i la construcció de la carretera TP-2036 cap a Alió que el va tallar que el camí va caure en l'oblit i poc a poc es va anant deteriorant fins fer impossible el seu ús. Va ser a partir de l'any 2016 quan el consistori va aprobar la seva recuperació, feina força complicada ja que al segle XXI pocs eren els maestres de Pedra Seca que existien al país. Tot i així, es va superar aquest escull i la feina va finir el setembre del mateix any i fou inaugurat oficialment el seu pas l'any 2017.
Un cop creuem el torrent del Bogatell entre els pou 67 i 66 passem a tocar el respirall 22 annex al pou 65 que son a l'esquerra enmig d'una vinya.

Коментари

    You can or this trail