Moving time  6 сата 15 минуте

Вријеме  11 сата 21 минуте

Број тачака  3259

Uploaded 12.08.2018.

Recorded август 2018

-
-
2.257 m
1.042 m
0
4,5
9,0
17,95 km

Погледана 206 пут(a), скинута са сервера 4 пут(a)

близу  Zarunica (Montenegro)

Pujada i baixada al cim més alt de Montenegro, l'Zla Kolata, en montenegrí Zli Kolac o Зли Кола; en albanès Kollat Keqe, el cim més alt de Montenegro, frontera amb Albània, des de Zarunica, prop de Vusanje.

Bella, dura i remota ascensió al cim més elevat de Montenegro, fronterer amb Albània. El camí està marcat des del començament fins al final. Normalment es comença a Vusanje, però amb vehicle tot terreny es poden fer 2 km i 150 m de desnivell amb el qual la distancia a peu fins al cim queda en uns 9 km i el desnivell a ascendir en 1335 m. Nosaltres ho vam fer.
Des d’on deixem el cotxe, Zarunica, cota 1200m, iniciem una aproximació suaument ascendent, sempre en direcció est, lleugerament sud-est, primer per una fageda, després per una prada ufanosa, fins a la cabana de pastors o katun, Fus Sirma, 1550 m, a 2,7 km des d’on hem deixat el tot-terreny. Al katun ofereixen serveis als excursionistes, entre d’altres la venda de formatge. Quan hi passem, a la sortida del sol, estan munyint les vaques, els saludem i ens confirmen que anem en la bona direcció. Fa poc que hem començat a divisar la piràmide del Dobra Kolata, 2529 m, que ens oculta l’Zla Kolata, 2535 m, el nostre objectiu, el qual està de costat, al seu darrere, al sud-oest, i que no trigarem també a divisar. Passats uns 600 m del katun hi ha una font, aproximadament a la cota 1600 m, que és el darrer punt d’aigua. A partir d’aquí el camí vira a sud i la pujada s’accentua. No trigarem a trobar un panell indicador al mig d’una dolina, a partir de la qual la pujada s’endureix, altrament que el sòl calcari que partir d’ara trepitjarem serà accidentat, motius pels quals i el caminar es farà lent i feixuc. Anem així ascendint per una coma rocosa, després en flanqueig per la vessant esquerra, a la nostra dreta, de la coma, passem pel costat d’una cova de gel, la qual desprèn una alenda constant de frescor que convida a aturar-s’hi un estoneta atesa la calor sufocant a mesura que el matí avança. Seguim el flanqueig fins al Coll de Prosllopit, 2039 m, frontera amb Albània. Poc abans d’arribar-hi vam veure dos excursionistes que venien del costat albanès, els primers que vam veure. A partir del coll l’ascensió final a l’Zla Kolata, 2535 m, és delicada i dura, però sense dificultat tècnica! Nosaltres vam dur corda i talabard (baudrier) que no vam fer servir per a res i que ens va suposar una càrrega pesada i enutjosa. És sorprenent la disposició del traç de la ruta, que permet pujar caminant per terreny molt escarpat amb un mínim ús de les mans. El traç surt del coll per l’àrdua aresta nord de l’Zla Kolata,la qual delimita pel sud-oest una impressionant i molt pendent coma de roca calcària, que tot seguit flanquejarem fins a la impressionant i altiva paret est del Dobra Kolata, paret que delimita la coma pel costat nord-est. Seguint aquest traç, intrèpid i mestre, ascendirem fortament i sense altra dificultat tècnica que l’ús puntual de les mans, fins a un coll situat dalt de la coma, entre el Dobra Kolata, 2529 m, al nord-est i l’Zla Kolata, 2535 m, al sud-oest, el nostre objectiu. Al bell mig de l’embrolla ens vam trobar amb una parella d’excursionistes txecs, els únics amb qui vam poder parlar quelcom i conjuntament amb els que venien d’Albània, els únics que vam veure en tota la jornada. Des del collet fins al cim no hi ha cap dificultat.
La visió al sud des del cim de l’Zla Kolata de les altives, escarpades i abruptes serralades, properes i llunyanes, dels Alps Dinàrics, de les quals es depengen llarguíssimes tarteres que semblen rius de lava, altrament que flanquejades per grans congestes de neu, és impressionant! Al nord, la visió de la muntanya mitjana flanquejada de prades i claps de bosc, amb totes les tonalitats del verd, és reconfortant! El record de tot plegat, indeleble!
La baixada la vam fer pel mateix camí que la pujada. Tret del cansament i la lentitud pel sòl calcari accidentat fins la font, les úniques dificultats extres van ser un remat de magnífiques ovelles que ens barrava el pas i que, malgrat les veus i alertes del pastor, i la presència del gos, un esplèndid mastí, més de defensa que no pas d’atura, només sabien anar-se’n precisament per l’imbricat corredor per on nosaltres havíem de passar, fins que les hi vam donar la volta, i una tempesta que se sentia cada vegada més a prop, però que ens va passar d’esquitllada.
Qafa vol dir coll en albanès.
l’Zla Kolata (Zli Kolac, Зли Колац, en montenegrí, i Kollata e Keqe en albanès) i del Dobra Kolata (Dobri Kolac en montenegrí i Kolata e Mirë en albanès).

Коментари

    You can or this trail